This ain't a love song

________________________________

noreply@blogger.com (*Laia*) — Sun, 14 Sep 2008 14:18:00 +0000

...

Falta el nostre...

noreply@blogger.com (*Laia*) — Mon, 11 Aug 2008 07:57:00 +0000

In my arms

noreply@blogger.com (*Laia*) — Thu, 24 Jul 2008 18:01:00 +0000

Knowing clouds will rage and

Storms will race in

But you will be safe in my arms

Rains will pour down

Waves will crash all around

But you will be safe in my arms

*****

Castles, they might crumble

Dreams may not come true

But you are never all alone

'Cause I will always

Always love you

Earth Song

noreply@blogger.com (*Laia*) — Sun, 13 Jul 2008 12:06:00 +0000

Les meves últimes aportacions a Youtube

noreply@blogger.com (*Laia*) — Mon, 16 Jun 2008 17:42:00 +0000

FAR AWAY

LOSING MY RELIGION

Felicitats

noreply@blogger.com (*Laia*) — Thu, 05 Jun 2008 21:16:00 +0000

Ja són 16 mesos!

Una eternitat, però encara que dolgui de vegades, som éssers humans, i l'ésser humà és inconformista.

Per molt de temps que passem junts jo encara voldré més i més.

No acostumo a dir res al blog per cada mes que passem junts, però com que avui només ens hem vist poc més de mitja hora, em sabia greu no fer res d'especial.

Sóc tonta, no importa la data, cada dia que passo amb tu és especial.

.....

(´`v´`)

noreply@blogger.com (*Laia*) — Tue, 27 May 2008 09:21:00 +0000

"quan he estat enfront la porta, he fet marxa enrrera.

Tenia ja ganes de tornar-te a veure, ja t'enyorava. Així que, he anat, amb pas ràpid, desfent les meves pròpies petjades fins l'entrada de la facultat;

he anat pel carrer del trambaix, pel carrer Sardenya (o Sicilia?? weno, el de la uni) però no t'he trobat. Tenia ganes de veuret i no em volia rendir, així que he pensat que potser havies canviat anar a classe per la platja.

He caminat pel passeig i per la sorra i per les roques... i res.

Després, mentre tornava cansat i resignat cap a la biblioteca, he passat pel parc de la caseta, cremant la última possibilitat...

i tampoc he tingut èxit..."

Ho sento.
Voldria haver-te vist.
Cada moment em sento més insegura si no estic als teus braços.
Em fas molta falta.

º0oOo0º

noreply@blogger.com (*Laia*) — Mon, 26 May 2008 19:27:00 +0000

How to save a life?

You know it.

You've done it.

Thank you

@>-,--

Every rose has its thorn...

noreply@blogger.com (*Laia*) — Mon, 19 May 2008 11:38:00 +0000

Ens acomiadem. Vaig a la parada del bus, l'agafo i arribo a la uni.
Em quedo asseguda, sola, esperant per entrar a classe.
Entro, la professora parla, i jo ni cas.
Canvi de classe, tots veuen un video, jo ni cas. Fan comentaris, jo no tinc ni idea de que parlen, i en un moment de lucidesa m'invento una opinió a partir de la d'una altra. Segueixo sense saber de que anava.
Camino sense pensar per on vaig, només segueixo la ruta memoritzada entre carrers estrets i irregulars, sense immutar-me per les mirades i els comentaris d'alguns dels invasors d'aquell barri, avançant entre grups de gent que es mouen amb lentitut, marcats pels carteristes com a presses fàcils.
Entro al metro i m'assec al costat de la finestra, amb la mirada perduda en les parets negres dels túnels...

En tot moment no he tingut altra cosa al cap, només un moment d'ahir.
La calma de sentir-me entre els teus braços, tot i les teves preocupacions, sent el meu únic desig espantar-les. La calor del teu pit a la meva cara, amb el fred que senties, intentant escalfar-te amb els meus braços i les meves mans a la teva esquena. La tendresa i dolçor dels teus petons, tot i el teu malestar, volent que els meus llavis fosin el que necessitaves per aliviar-te.

De cop un comentari va provocar una explosió, una barreja caòtica de sentiments.
Vas dir que tot era una merda, que no tenies il·lusió per res i que l'únic que et donava forces era jo.
En aquell moment, suposo que et vas adonar, em vaig quedar paralitzada, no sabia què dir, què pensar o què sentir...tot era confusió. Sobretot sentia tristesa per que estiguéssis tan malament, però també por i preocupació per fallar-te o no estar a l'alçada, felicitat per sentir-me tan important per a tu, vergonya per ser tan egoísta, desil·lusió per no ser capaç d'acabar completament amb els teus maldecaps, estava emprenyada amb el món o amb qui sigui que tingui la culpa de que no siguis feliç...
Encara que intentaves evitar-ho, em vaig quedar mirant-te fixament als ulls. Crec que no calien més paraules.

Tot això m'ha acompanyat durant tot el dia, igual que el record d'aquells núvols que cobrien Barcelona a trocets, tan esponjosos, tan blancs, tan preciosos, movent-se poc a poc pel vent, però que alhora eren causa d'aquell fred que sentiem.
Tot està tan ple de contradiccions, de coses que semblen sense sentit, que semblen estar allà només per molestar. Però si no hi estiguéssin no valoraríem tant el que ens fa feliços, i si el que ens fa feliços no ens ho fes tant, no tindríem tantes preocupacions.
Sé que aquesta última parrafada ha sigut una gran paranoia, però no em surten altres paraules per expressar-me.
La qüestió és que tot dos depenem l'un de l'altre. És una situació complexa, fràgil quan no tens res més a què agafar-te, que fa por i fa preguntar-te "on m'he ficat?". Però m'encanta.

"Cada rosa té la seva espina"

Per si encara no l'acabàveu d'entendre...

noreply@blogger.com (*Laia*) — Sun, 18 May 2008 22:42:00 +0000

Puc plorar ja?? :')
(13 dies!!)

Un dia casi perfecte...

noreply@blogger.com (*Laia*) — Sat, 10 May 2008 19:43:00 +0000

M'és igual mentir, passar fred, mullar-me...
Ets l'únic que m'importa.
Si m'haguéssis dit que baixés del cotxe, ho hauria fet.
Si t'hagués pogut robar només 2minuts del teu temps per acomiadar-me amb un petó, ho hauria fet.
M'és igual la pluja, el vent o el camí cap a casa, només volia un moment per dir-te que t'estimo.
Fos el que fos, ho hauria fet.

Al meu cap al migdia

noreply@blogger.com (*Laia*) — Fri, 09 May 2008 08:27:00 +0000

Fa por pensar com seria la meva vida sense tu.
Fa mal pensar que si haguès sigut responsable i haguès fet el que tocava, no ens hauríem conegut mai.

Què hauria passat si jo fos una mica diferent? Si fos responsable i empollona?
Tu estaries estudiant el mateix que ara, treballant en el mateix que ara, però solter, lliure. Potser dimarts passat a TV3 t'hauries atrevit a dir-li alguna cosa a aquella morena,... o potser no series tan lliure i t'hauria enganxat una Barbie d'ADE. Potser no hauries anat al concert de Manà, i ni de conya estaries a 23 dies d'anar al de Bon Jovi (de fet seria un grup del que hauries sentit alguna cançó sense que tingués cap rellevància en la teva vida).
Jo estaría fent segon de carrera, hauría viscut durant tres mesos a vés a saber on del Regne Unit i el meu nivell d'anglès seria excelent.
Potser estaria amb algun heavy melenut, tatuat, borratxo i faldiller que em portaria pel camí de l'amargura. Sé que no l'estimaria, no duraria gaire. De fet, crec que aniria saltant de relació en relació, desil·lusionant-me consatantment.

Si no t'haguès conegut, la meva vida estaria tan buida... No hauria dormit a cap terrat, no hauria conegut el Bell Lloc, no m'hauria ficat en cap rotllo sindical, no tindria aquella samarreta del Desigual que ara farà un any, no hauria passat un finde gratis a un hotel de Malgrat, no m'ho hauria passat tan bé com a l'hotel de Malgrat, no tindria al meu dit aquesta papallona que em té robat el cor, no hauria pujat al dipòsit, no hauria anat a la platja a l'hivern, no li hauria trobat cap encant a anar a cap centre comercial, no m'hauria fregit al Palau Robert, no faria classes a la Mireia, no m'hauria enterat de que hi ha una botiga Baby Dior, sortiria de festa cada dissabte, tindria resaca cada diumenge, fumaria, no tindria aquest blog, no hauria descobert aquell programa que es diu Movie Maker, no hauria sentit quasi res del Serrano, Chasing Cars no seria tan important per a mi, no tindria ni idea del que passa al València, no hauria anat a veure cap partit al TARR, no hauria compartit cap llibre blau, no tindria el bon record que es mereix l'Escenari, no m'hauria traumatitzat amb Redacted, no m'hauria rigut amb Pequeña Miss Sunshine, no hauria disfrutat tant al cine veient Across the Universe, no seria tan i tan important per a mi aquesta pel·lícula, no hauria trobat a la Morla (verdad, vieja?), no gastaria tant saldo, no em trobaria cada nit un sms que em fes anar a dormir amb un somriure, no seria tan feliç...
No m'hauria enamorat.

These Days

noreply@blogger.com (*Laia*) — Fri, 09 May 2008 08:14:00 +0000

Aquest video l'he fet jo... bueno, no. El que he fet jo ha sigut traduir la cançó, ficar els subtítols en català i penjar-ho al youtube =)
Espero que us agradi.

Stand by me

noreply@blogger.com (*Laia*) — Mon, 05 May 2008 17:44:00 +0000

Thank you for loving me

noreply@blogger.com (*Laia*) — Sun, 27 Apr 2008 12:49:00 +0000

All about loving you

noreply@blogger.com (*Laia*) — Sun, 27 Apr 2008 12:41:00 +0000

Till we ain't strangers anymore

noreply@blogger.com (*Laia*) — Tue, 22 Apr 2008 18:08:00 +0000

Make love with me, baby
Till we ain't strangers anymore

Bon Jovi - Lie to me

noreply@blogger.com (*Laia*) — Tue, 08 Apr 2008 13:34:00 +0000

Aquesta és la bona!

noreply@blogger.com (*Laia*) — Tue, 12 Feb 2008 22:11:00 +0000

El que he sentit avui ha estat molt extrany, era com si el que estava vivint no fos real. Mai hauria imaginat que les llàgrmes d'una persona se'm poguéssin clavar tant, ni que una mirada fes penedir-me tant del meu comportament.

El que he vist avui no ho oblidaré mai.

Aquella mirada de preocupació.

Aquells ulls verds, vermells de tan plorosos.

Aquella abraçada intensa, apropant-me al teu cor...

Dic la veritat quan dic que mai t'he deixat d'estimar, però també quan dic que aquesta nit m'he tornat a enamorar.

Els teus ulls expressen moltes coses, i hi ha una cosa de la que no dubto (i avui menys que mai), i és de la teva sinceritat.

Des que ens coneixem, avui ha estat la vegada en que més m'he adonat del que t'importo.

Mentre escric això torna a mi un sentiment... aquell de després del primer petò, del primer "t'estimo". És molt bonic.

Gràcies.

D'això ni cas

noreply@blogger.com (*Laia*) — Tue, 12 Feb 2008 18:31:00 +0000

Les llàgrimes del meu cor segueixen inundant el meu pit. Per molt que busco la ferida per guarir-la no la trobo.
M’ofego.
Demano ajuda, ho intento, però ningú no me la sap donar...ni tan sols el seu amo.
Segueixo intentant-lo, però quan sembla que tot s’arreglarà em fallen els nervis, i la sang esquitxa tot al meu voltant.
Què faig? Deixo que es dessagni?
No podria viure amb un cor sec.
No puc ser immune al dolor.
No sentir? Ser de pedra?
Com estimaria? És la única cosa que sé fer i que em val la pena de la vida, per mal que faci de vegades.
Sense això no em queda res.
Però segueix sagnant i jo estimant...i patint.

Across the universe

noreply@blogger.com (*Laia*) — Wed, 30 Jan 2008 17:10:00 +0000

Across the universe és una història d'amor ambientada en els anys 60, en els anys turbulents de les protestes contra la guerra, l'exploració mental i el rock'n roll. La pel·lícula va des dels molls de Liverpool, la psicodèlia creativa de Greenwich Village i els carrers inundats per les revoltes de Detroit, fins als camps de mort en Vietnam. Jude i Lucy, juntament amb un grup d'amics, són arrossegats cap als moviments emergents contra la guerra i les tendències contraculturals.

Julie Taymor, la directora d'Across the universe, diu que primer va concebir una pel·lícula que investigaria els 60. Havia de penetrar en tots els nivells de les cançons dels Beatles. Des de les cançons d'amor fin a les polítiques. "La música i la pel·lícula no només reflexarien el microcosmos de l'experiència d'un personatge, sinó que, des de la meva perspectiva, també representaria el macrocosmos dels aconteixements que estàn succeint en el món".

Al contrari de la majoria dels musicals, on primer es crea una trama i després s'inserten les cançons, en aquest cas les cançons van donar vida a la història. "Començant per uns 200 temes escrits pels Beatles, només vam fer servir 33 que pensàvem que contarien millor la història d'una generació i una època", explica la Taymor.

Taymor admirava l'esperit directe de l'època, "La gent realment asumia riscos". Lucy, la protagonista, diu: ‘Me tiraría frente a un tanque si eso trajera de vuelta a casa a mi hermano de la guerra’. Jude li respon: ‘Pero no lo haría’, ella es posa trista i diu: ‘¿Significa eso que no crees que deba intentarlo?’.

Conmou el fet que en aquella època, la gent ho intentés.

I believe in a thing called love

noreply@blogger.com (*Laia*) — Mon, 10 Dec 2007 13:20:00 +0000

Can't explain all the feelings that you're making me feel
My heart's in overdrive and you're behind the steering wheel
Touching you, touching me
touching you, god you're touching me...

I believe in a thing called love
Just listen to the rhythm of my heart
There's a chance we could make it now
We'll be rocking 'til the sun goes down
I believe in a thing called love

I wanna kiss you every minute, every hour, every day
You got me in a spin but everythin' is A.OK!
Touching you, touching me
touching you, god you're touching me...

I believe in a thing called love
Just listen to the rhythm of my heart
There's a chance we could make it now
We'll be rocking 'til the sun goes down
I believe in a thing called love

No puc explicar tot el que m’estàs fent sentir

El meu cor està esgotat i tu estàs darrere del volant

Tocant-te, tocant-me,

tocant-te, Déu m’estàs tocant...

Crec en una cosa anomenada amor

Només escolta el ritme del meu cor

Tenim una oportunitat, ho podem fer ara
Estarem en acció fins que el sol es pongui
Crec en una cosa anomenada amor

Vull besar-te cada minut, cada hora, cada dia

Em tens fent voltes però tot està bé!

Tocant-te, tocant-me,

tocant-te, Déu m’estàs tocant...

Crec en una cosa anomenada amor

Només escolta el ritme del meu cor

Tenim una oportunitat, ho podem fer ara

Estarem en acció fins que el sol es pongui

Crec en una cosa anomenada amor

La meva targeta d'aniversari

noreply@blogger.com (*Laia*) — Mon, 03 Dec 2007 11:25:00 +0000

Un any... no pot canviar gaire una persona en un any... o això pensava.
És igual el que digui qualsevol document, no parlo d'això. És la teva manera de ser, de viure, d'estimar, de tot...
Sincerament, no veig en tu un noi, ja no ets el meu noi. Ets un home, vius com un home, estimes com un home, el meu home...
Sí, hi ha una diferència, i m'encantava aquell noi que em feia somiar, em tenia boja! Ara, l'home no m'ha deixat de fer somiar (ni de tenir-me boja XD) però, a més, em fa viure...i veure que la vida és un regal que, sí, pot tenir tares, però perden importància si ell està al meu costat.
No puc deixar d'agraïr-te el teu amor, la teva companyia tant en els bons moments com en els dolents, la protecció que sento amb cada abraçada, la força i felicitat que em dónes cada cop que em regales un somriure...
Gràcies i (un altre cop) moltes felicitats!!

Miss Penitents XD

*

noreply@blogger.com (*Laia*) — Thu, 15 Nov 2007 16:42:00 +0000

THE NIGHT SUMMONS LIKE AN UNQUENCHED LOVE,

BECKONING WITH THE PROMISE OF DARK DESIRE.

***

As darkness falls, night unfolds ebon wings

to wrap the world in its dark embrace.

***

Més que...

noreply@blogger.com (*Laia*) — Tue, 06 Nov 2007 21:06:00 +0000

Més que la meva sang,
més que tot l'or d'un banc,
més que saber cridar,
més que poder plorar.
Tu ets molt més important.

Més que poder somiar,
més que saber oblidar.
No canviaria res per poder despertar
i que m'estiguis mirant.

No, no, no tinguis por,
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el que vulguis ja ho faré... jo ho sé!

Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.

I és que la veritat
que mai no existirá
no m'importa ja tant
com tenir-te al costat.

Mai vaig saber esperar,
i és que no em sé aguantar.
Si tu vols i jo vull
no has de fer-me patir,
no ho deixem refredar.

No, no, no tinguis por,
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el que vulguis ja ho faré... jo ho sé!

Més que tot l'or d'un banc,
més que mai fer-me gran,
més que poder saber qui seré d'aquí uns anys.
Més que no saber odiar,
perquè com estimar
tu ja m'ho has ensenyat.

Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.

No, no, no tinguis por,
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el que vulguis ja ho faré... jo ho sé!

Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.

Més que tot l'or d'un banc,
més que mai fer-me gran,
més que poder saber qui seré d'aquí uns anys.
Més que no saber odiar,
perquè com estimar
tu ja m'ho has ensenyat.

Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.

This ain't a love song

________________________________

Falta el nostre...

In my arms

Earth Song

Les meves últimes aportacions a Youtube

Felicitats

(´`v´`)

º0oOo0º

Every rose has its thorn...

Per si encara no l'acabàveu d'entendre...

Un dia casi perfecte...

Al *meu* cap al migdia

These Days

Stand by me

Thank you for loving me

All about loving you

Till we ain't strangers anymore

Bon Jovi - Lie to me

Aquesta és la bona!

D'això ni cas

Across the universe

I believe in a thing called love

La meva targeta d'aniversari

*

Més que...

Al meu cap al migdia