El que he vist avui no ho oblidaré mai.
Aquella mirada de preocupació.
Aquells ulls verds, vermells de tan plorosos.
Aquella abraçada intensa, apropant-me al teu cor...
Dic la veritat quan dic que mai t'he deixat d'estimar, però també quan dic que aquesta nit m'he tornat a enamorar.
Els teus ulls expressen moltes coses, i hi ha una cosa de la que no dubto (i avui menys que mai), i és de la teva sinceritat.
Des que ens coneixem, avui ha estat la vegada en que més m'he adonat del que t'importo.
Mentre escric això torna a mi un sentiment... aquell de després del primer petò, del primer "t'estimo". És molt bonic.
Gràcies.
2 comentaris:
Quin any! Increíble!
Tinc son, així que seré ràpida:
Mai he sigut tan feliç.
T'estimo Joan!<3
Wenu...
sembla k x fi la meva impresió d'home de gel es trenca. M'importes i molt, des del principi encara que ahir potser es va notar una mica més ;p
Potser a vegades he stat mol fred o no he sapigut expressar b els sentiments xo estic content k tot el d'ahir servis per destapar-te el k m'importes.
T'estimo vida i k akabi d'anar b el dia, jo ara vax a la Pompeu altre cop!!
Publica un comentari