Bob Dylan

Robert Allen Zimmerman, va néixer el 24 de maig de 1941 a Duluth (Minnesota). Aviat va descobrir la música, va ser autodidacta quant a "tocar el piano" (a cops), i es va comprar una guitarra per correu per deu dòlars. Sentia la ràdio cada tarda i així descobrí la música de Hank Williams i la música negra. Va ser llavors quan s'enamorà de la idea de ser un heroi del rock&roll i arribar a l'èxit d'Elvis Presley, Carl Perkins o Jerry Lee Lewis.

A la universitat començà a escoltar música folk, country, rock i músics com Robert Johnson, deixant una mica de banda el seu amor pel rock&roll de Little Richard. Van ser dies intensos per a ell, en els que llegia molts llibres, molta poesia, parlava poc, però escoltava atentament discursos sobre pau, drets dels treballadors, l'ensenyament d'una nova moral... En aquell moment, inspirat en el poeta Dylan Thomas, es canvià el nom per el de Bob Dylan.

La seva veu expressiva, amb la companyia de la seva guitarra i la seva harmònica, es va anar obrint pas a través de locals nocturns, de strip tease i tocant l'harmònica a un disc de Harry Belafonte (experiència que li va resultar insoportable), fins que John Hammond, descobridor de talents de la CBS, li oferí un contracte. El febrer de 1962 publicà el seu primer disc, amb el títol de "Bob Dylan", del que només dues cançons eren escrites per ell, però van ser suficients per a donar-li confiança com a autor i obrir la porta d'una de les seves etapes més creatives.

L'abril del mateix any comença a treballar en noves cançons i composa temes com "Blowin' in the Wind", "Masters of War", "Talkin' World War III Blues" i "Oxford Town", que van arribar a ser himnes del moviment pacifista.

"Mite vivent en la història de la música i far d'una generació que va tenir el somni de canviar el món. Auster en les formes i profund en els missatges, Dylan va unir la cançó i la poesia en una obra que crea escola i determina l'educació sentimental de molts milions de persones." (El Periódico)

Per això mateix, és el fidel reflex de l'esperit d'una època que busca respostes en el vent per als desitjos que habiten en el cor dels éssers humans.

Moltes gràcies, mestre.

Vola amb el vent (Blowin' in the wind)

Quants camins ha de recòrrer un home
abans que li diguéu home?
Quants mars ha de travessar un colom blanc
abans de dormir a la sorra?
I quantes vegades han de volar les bombes
abans que siguin prohibides per sempre?
La resposta, amic meu, vola amb el vent
La resposta vola amb el vent

Quants anys pot existir una muntanya
abans de desfer-se al mar?
I quants anys han de viure alguns
abans que els deixin ser lliures?
I quantes vegades pot un home apartar la vista
fent veure que no veu res?
La resposta, amic meu, vola amb el vent
La resposta vola amb el vent

I quantes vegades ha de mirar un home cap a dalt
abans de poder veure el cel?
I quantes oïdes ha de tenir un home
per sentir la gent plorar?
I quantes morts caldran perquè ell entengui
que ja ha mort massa gent?
La resposta, amic meu, vola amb el vent
La resposta vola amb el vent

Unbreakable

Agafes la meva mà
Toques el meu cor
Em tens aprop
Sempre estàs aquí

Al meu costat
Nit i dia
A través de tot
Vingui el que vingui

Elevada per una onada d'emoció
Atrapada en l'ull de la tempesta
I cada cop que somrius
Em costa creure que ets meu
Creure que ets meu

Aquest amor és irrompible
És inconfundible
I cada cop que miro els teus ulls
Sé per què
Aquest amor és intocable
Sento que el meu cor no ho pot negar
Cada cop que miro els teus ulls
Sé per què
Aquest amor és irrompible

Compartim rialles
Compartim llàgrimes
Tots dos sabem
Que tirarem endavant

Perquè junts som forts
Als meus braços
És el teu lloc

M'han tocat les mans d'un àngel
M'ha beneït el poder de l'amor
I cada cop que somrius
Em costa creure que ets meu

Aquest amor és irrompible
És inconfundible
Cada cop que miro els teus ulls
Sé per què
Aquest amor és intocable
Sento que el meu cor no ho pot negar
Cada cop que dius el meu nom
Sé per què
Aquest amor és irrompible

Aquest amor és irrompible
Através del foc i les flames
Quan tot això acabi
El nostre amor seguirá

Aquest amor és irrompible
És inconfundible
I cada cop que miro els teus ulls
Sé per què
Aquest amor és intocable
Sento que el meu cor no ho pot negar
Cada cop que dius el meu nom
Sé per què
Perquè cada cop que miro els teus ulls
Sé per què

Aquest amor és irrompible

Els meus pensaments

Els dos estirats al sofà, abraçats,
sentint música,
i ja està.

En aquell moment ja era feliç, no necessitava res més que la teva companyia.
Un moment de tranquil·litat, senzill, aparentment inmillorable... fins que van arribar les carícies,
suaus, lentes,
sense preses,
apropant-nos,
sentint la olor del teu coll,
besant-lo, mossegant-lo,
els teus llavis van acariciar els meus, i el meu cor cada cop s'accelerava més i més...

No puc deixar de pensar,
voldria haver pogut aturar el temps...

Si el tiempo es oro yo sólo soy un vagabundo que te pide un poco...

Everything

find me here,
speak to me
I want to feel you,
I need to hear you,
you are the light
that is leading me
to the place where
I find peace, again

you are the strength
that keeps me walking,
you are the hope
that keeps me trusting,
you are the life to my soul,
you are my purpose,
you are everything

and how can I
stand here with you
and not be moved by you?
would you tell me
how could it be
any better than this?

you calm the storms
you give me rest,
you hold me in your hands
you won't let me fall,
you still my heart
and you take my breath away,
would you take me in?
would you take me deeper now?

and how can I
stand here with you
and not be moved by you?
would you tell me
how could it be
any better than this?

'cause you're all i want
you are all i need
you are everything
everything

and how can I
stand here with you
and not be moved by you?
would you tell me
how could it be
any better than this?

La Senda del Tiempo

A veces llega un momento en que
te haces viejo de repente
sin arrugas en la frente
pero con ganas de morir
paseando por las calles
todo tiene igual color
siento que algo echo en falta
no se si será el amor

Me despierto por la noches
entre una gran confusión
es tal la melancolía
que está acabando conmigo
siento que me vuelvo loco
y me sumerjo en el alcohol
las estrellas por la noche
han perdido su esplendor

He buscado en los desiertos
de la tierra del dolor
y no he hallado mas respuesta
que espejismos de ilusión
he hablado con las montañas
de la desesperación
y su respuesta era solo
el eco sordo de mi voz

He passat la meva vida veient-la passar, actuant en el conte dolç i feliç d'un personatge inventat, vivint, realment, tan sols quan la història es convertia en drama. Sense il·lusions, adonant-me tristament cada nit que el que sentia per ella no era més que indiferència. Enyorant un sentiment que mai havia conegut...convençuda de que era un mite.
Una vida en la que la meva meta era refugiar-me de la realitat, un refugi que només era capaç de trobar en les sortides nocturnes (i el que signifiquen).
En algun moment he arribat a creure que estava a prop de trobar el que buscava, era llavors quan una gran bufetada em despertava d'aquell somni...
Enmig d'aquesta desesperació, on tots els meus dies eren coberts per una gruixuda capa de núvols negres, el Sol em va regalar el més brillant i bonic dels seus raigs, que des de llavors no deixa d'il·luminar la meva vida.
M'has fet tornar a estimar-la, perquè tu ets la meva vida. Ja no tinc por de seguir el meu camí, gràcies per acompanyar-me.