És igual el que digui qualsevol document, no parlo d'això. És la teva manera de ser, de viure, d'estimar, de tot...
Sincerament, no veig en tu un noi, ja no ets el meu noi. Ets un home, vius com un home, estimes com un home, el meu home...
Sí, hi ha una diferència, i m'encantava aquell noi que em feia somiar, em tenia boja! Ara, l'home no m'ha deixat de fer somiar (ni de tenir-me boja XD) però, a més, em fa viure...i veure que la vida és un regal que, sí, pot tenir tares, però perden importància si ell està al meu costat.
No puc deixar d'agraïr-te el teu amor, la teva companyia tant en els bons moments com en els dolents, la protecció que sento amb cada abraçada, la força i felicitat que em dónes cada cop que em regales un somriure...
Gràcies i (un altre cop) moltes felicitats!!
Miss Penitents XD
1 comentari:
Què em dius de la festeta? No va estar gens malament, oi?
Jo ho vaig passar molt bé, i sense conéixer molt a la gent, però molt especialment al voltant de les 5 de la matinada...
XD
Publica un comentari a l'entrada