Els dos estirats al sofà, abraçats,
sentint música,
i ja està.
En aquell moment ja era feliç, no necessitava res més que la teva companyia.
Un moment de tranquil·litat, senzill, aparentment inmillorable... fins que van arribar les carícies,
suaus, lentes,
sense preses,
apropant-nos,
sentint la olor del teu coll,
besant-lo, mossegant-lo,
els teus llavis van acariciar els meus, i el meu cor cada cop s'accelerava més i més...
No puc deixar de pensar,
voldria haver pogut aturar el temps...
sentint música,
i ja està.
En aquell moment ja era feliç, no necessitava res més que la teva companyia.
Un moment de tranquil·litat, senzill, aparentment inmillorable... fins que van arribar les carícies,
suaus, lentes,
sense preses,
apropant-nos,
sentint la olor del teu coll,
besant-lo, mossegant-lo,
els teus llavis van acariciar els meus, i el meu cor cada cop s'accelerava més i més...
No puc deixar de pensar,
voldria haver pogut aturar el temps...
1 comentari:
En aquell moment jo també vaig estar feliç i molt bé. Pel cap em va passar l'afortunats que seriem si després de la feina o dels estudis cada vespre poguessim estar així una estona...
Va ser molt bonic!
T'estimo
Publica un comentari a l'entrada