...
diumenge, 14 / setembre / 2008
dilluns, 11 / agost / 2008
dijous, 24 / juliol / 2008
In my arms
Knowing clouds will rage and
Storms will race in
But you will be safe in my arms
Rains will pour down
Waves will crash all around
But you will be safe in my arms
*****
Castles, they might crumble
Dreams may not come true
But you are never all alone
'Cause I will always
Always love you
diumenge, 13 / juliol / 2008
dilluns, 16 / juny / 2008
dijous, 5 / juny / 2008
Felicitats
Ja són 16 mesos!
Una eternitat, però encara que dolgui de vegades, som éssers humans, i l'ésser humà és inconformista.
Per molt de temps que passem junts jo encara voldré més i més.
No acostumo a dir res al blog per cada mes que passem junts, però com que avui només ens hem vist poc més de mitja hora, em sabia greu no fer res d'especial.
Sóc tonta, no importa la data, cada dia que passo amb tu és especial.
.....
dimarts, 27 / maig / 2008
(´`v´`)
-
"quan he estat enfront la porta, he fet marxa enrrera.
Tenia ja ganes de tornar-te a veure, ja t'enyorava. Així que, he anat, amb pas ràpid, desfent les meves pròpies petjades fins l'entrada de la facultat;
he anat pel carrer del trambaix, pel carrer Sardenya (o Sicilia?? weno, el de la uni) però no t'he trobat. Tenia ganes de veuret i no em volia rendir, així que he pensat que potser havies canviat anar a classe per la platja.
He caminat pel passeig i per la sorra i per les roques... i res.
Després, mentre tornava cansat i resignat cap a la biblioteca, he passat pel parc de la caseta, cremant la última possibilitat...
i tampoc he tingut èxit..."
Ho sento.
Voldria haver-te vist.
Cada moment em sento més insegura si no estic als teus braços.
Em fas molta falta.
dilluns, 26 / maig / 2008
dilluns, 19 / maig / 2008
Every rose has its thorn...
Ens acomiadem. Vaig a la parada del bus, l'agafo i arribo a la uni.
Em quedo asseguda, sola, esperant per entrar a classe.
Entro, la professora parla, i jo ni cas.
Canvi de classe, tots veuen un video, jo ni cas. Fan comentaris, jo no tinc ni idea de que parlen, i en un moment de lucidesa m'invento una opinió a partir de la d'una altra. Segueixo sense saber de que anava.
Camino sense pensar per on vaig, només segueixo la ruta memoritzada entre carrers estrets i irregulars, sense immutar-me per les mirades i els comentaris d'alguns dels invasors d'aquell barri, avançant entre grups de gent que es mouen amb lentitut, marcats pels carteristes com a presses fàcils.
Entro al metro i m'assec al costat de la finestra, amb la mirada perduda en les parets negres dels túnels...
En tot moment no he tingut altra cosa al cap, només un moment d'ahir.
La calma de sentir-me entre els teus braços, tot i les teves preocupacions, sent el meu únic desig espantar-les. La calor del teu pit a la meva cara, amb el fred que senties, intentant escalfar-te amb els meus braços i les meves mans a la teva esquena. La tendresa i dolçor dels teus petons, tot i el teu malestar, volent que els meus llavis fosin el que necessitaves per aliviar-te.
De cop un comentari va provocar una explosió, una barreja caòtica de sentiments.
Vas dir que tot era una merda, que no tenies il·lusió per res i que l'únic que et donava forces era jo.
En aquell moment, suposo que et vas adonar, em vaig quedar paralitzada, no sabia què dir, què pensar o què sentir...tot era confusió. Sobretot sentia tristesa per que estiguéssis tan malament, però també por i preocupació per fallar-te o no estar a l'alçada, felicitat per sentir-me tan important per a tu, vergonya per ser tan egoísta, desil·lusió per no ser capaç d'acabar completament amb els teus maldecaps, estava emprenyada amb el món o amb qui sigui que tingui la culpa de que no siguis feliç...
Encara que intentaves evitar-ho, em vaig quedar mirant-te fixament als ulls. Crec que no calien més paraules.
Tot això m'ha acompanyat durant tot el dia, igual que el record d'aquells núvols que cobrien Barcelona a trocets, tan esponjosos, tan blancs, tan preciosos, movent-se poc a poc pel vent, però que alhora eren causa d'aquell fred que sentiem.
Tot està tan ple de contradiccions, de coses que semblen sense sentit, que semblen estar allà només per molestar. Però si no hi estiguéssin no valoraríem tant el que ens fa feliços, i si el que ens fa feliços no ens ho fes tant, no tindríem tantes preocupacions.
Sé que aquesta última parrafada ha sigut una gran paranoia, però no em surten altres paraules per expressar-me.
La qüestió és que tot dos depenem l'un de l'altre. És una situació complexa, fràgil quan no tens res més a què agafar-te, que fa por i fa preguntar-te "on m'he ficat?". Però m'encanta.
"Cada rosa té la seva espina"
Em quedo asseguda, sola, esperant per entrar a classe.
Entro, la professora parla, i jo ni cas.
Canvi de classe, tots veuen un video, jo ni cas. Fan comentaris, jo no tinc ni idea de que parlen, i en un moment de lucidesa m'invento una opinió a partir de la d'una altra. Segueixo sense saber de que anava.
Camino sense pensar per on vaig, només segueixo la ruta memoritzada entre carrers estrets i irregulars, sense immutar-me per les mirades i els comentaris d'alguns dels invasors d'aquell barri, avançant entre grups de gent que es mouen amb lentitut, marcats pels carteristes com a presses fàcils.
Entro al metro i m'assec al costat de la finestra, amb la mirada perduda en les parets negres dels túnels...
En tot moment no he tingut altra cosa al cap, només un moment d'ahir.
La calma de sentir-me entre els teus braços, tot i les teves preocupacions, sent el meu únic desig espantar-les. La calor del teu pit a la meva cara, amb el fred que senties, intentant escalfar-te amb els meus braços i les meves mans a la teva esquena. La tendresa i dolçor dels teus petons, tot i el teu malestar, volent que els meus llavis fosin el que necessitaves per aliviar-te.
De cop un comentari va provocar una explosió, una barreja caòtica de sentiments.
Vas dir que tot era una merda, que no tenies il·lusió per res i que l'únic que et donava forces era jo.
En aquell moment, suposo que et vas adonar, em vaig quedar paralitzada, no sabia què dir, què pensar o què sentir...tot era confusió. Sobretot sentia tristesa per que estiguéssis tan malament, però també por i preocupació per fallar-te o no estar a l'alçada, felicitat per sentir-me tan important per a tu, vergonya per ser tan egoísta, desil·lusió per no ser capaç d'acabar completament amb els teus maldecaps, estava emprenyada amb el món o amb qui sigui que tingui la culpa de que no siguis feliç...
Encara que intentaves evitar-ho, em vaig quedar mirant-te fixament als ulls. Crec que no calien més paraules.
Tot això m'ha acompanyat durant tot el dia, igual que el record d'aquells núvols que cobrien Barcelona a trocets, tan esponjosos, tan blancs, tan preciosos, movent-se poc a poc pel vent, però que alhora eren causa d'aquell fred que sentiem.
Tot està tan ple de contradiccions, de coses que semblen sense sentit, que semblen estar allà només per molestar. Però si no hi estiguéssin no valoraríem tant el que ens fa feliços, i si el que ens fa feliços no ens ho fes tant, no tindríem tantes preocupacions.
Sé que aquesta última parrafada ha sigut una gran paranoia, però no em surten altres paraules per expressar-me.
La qüestió és que tot dos depenem l'un de l'altre. És una situació complexa, fràgil quan no tens res més a què agafar-te, que fa por i fa preguntar-te "on m'he ficat?". Però m'encanta.
"Cada rosa té la seva espina"
dissabte, 10 / maig / 2008
Un dia casi perfecte...
M'és igual mentir, passar fred, mullar-me...
Ets l'únic que m'importa.
Si m'haguéssis dit que baixés del cotxe, ho hauria fet.
Si t'hagués pogut robar només 2minuts del teu temps per acomiadar-me amb un petó, ho hauria fet.
M'és igual la pluja, el vent o el camí cap a casa, només volia un moment per dir-te que t'estimo.
Fos el que fos, ho hauria fet.
Ets l'únic que m'importa.
Si m'haguéssis dit que baixés del cotxe, ho hauria fet.
Si t'hagués pogut robar només 2minuts del teu temps per acomiadar-me amb un petó, ho hauria fet.
M'és igual la pluja, el vent o el camí cap a casa, només volia un moment per dir-te que t'estimo.
Fos el que fos, ho hauria fet.
divendres, 9 / maig / 2008
Al *meu* cap al migdia
Fa por pensar com seria la meva vida sense tu.
Fa mal pensar que si haguès sigut responsable i haguès fet el que tocava, no ens hauríem conegut mai.
Què hauria passat si jo fos una mica diferent? Si fos responsable i empollona?
Tu estaries estudiant el mateix que ara, treballant en el mateix que ara, però solter, lliure. Potser dimarts passat a TV3 t'hauries atrevit a dir-li alguna cosa a aquella morena,... o potser no series tan lliure i t'hauria enganxat una Barbie d'ADE. Potser no hauries anat al concert de Manà, i ni de conya estaries a 23 dies d'anar al de Bon Jovi (de fet seria un grup del que hauries sentit alguna cançó sense que tingués cap rellevància en la teva vida).
Jo estaría fent segon de carrera, hauría viscut durant tres mesos a vés a saber on del Regne Unit i el meu nivell d'anglès seria excelent.
Potser estaria amb algun heavy melenut, tatuat, borratxo i faldiller que em portaria pel camí de l'amargura. Sé que no l'estimaria, no duraria gaire. De fet, crec que aniria saltant de relació en relació, desil·lusionant-me consatantment.
Si no t'haguès conegut, la meva vida estaria tan buida... No hauria dormit a cap terrat, no hauria conegut el Bell Lloc, no m'hauria ficat en cap rotllo sindical, no tindria aquella samarreta del Desigual que ara farà un any, no hauria passat un finde gratis a un hotel de Malgrat, no m'ho hauria passat tan bé com a l'hotel de Malgrat, no tindria al meu dit aquesta papallona que em té robat el cor, no hauria pujat al dipòsit, no hauria anat a la platja a l'hivern, no li hauria trobat cap encant a anar a cap centre comercial, no m'hauria fregit al Palau Robert, no faria classes a la Mireia, no m'hauria enterat de que hi ha una botiga Baby Dior, sortiria de festa cada dissabte, tindria resaca cada diumenge, fumaria, no tindria aquest blog, no hauria descobert aquell programa que es diu Movie Maker, no hauria sentit quasi res del Serrano, Chasing Cars no seria tan important per a mi, no tindria ni idea del que passa al València, no hauria anat a veure cap partit al TARR, no hauria compartit cap llibre blau, no tindria el bon record que es mereix l'Escenari, no m'hauria traumatitzat amb Redacted, no m'hauria rigut amb Pequeña Miss Sunshine, no hauria disfrutat tant al cine veient Across the Universe, no seria tan i tan important per a mi aquesta pel·lícula, no hauria trobat a la Morla (verdad, vieja?), no gastaria tant saldo, no em trobaria cada nit un sms que em fes anar a dormir amb un somriure, no seria tan feliç...
No m'hauria enamorat.
Fa mal pensar que si haguès sigut responsable i haguès fet el que tocava, no ens hauríem conegut mai.
Què hauria passat si jo fos una mica diferent? Si fos responsable i empollona?
Tu estaries estudiant el mateix que ara, treballant en el mateix que ara, però solter, lliure. Potser dimarts passat a TV3 t'hauries atrevit a dir-li alguna cosa a aquella morena,... o potser no series tan lliure i t'hauria enganxat una Barbie d'ADE. Potser no hauries anat al concert de Manà, i ni de conya estaries a 23 dies d'anar al de Bon Jovi (de fet seria un grup del que hauries sentit alguna cançó sense que tingués cap rellevància en la teva vida).
Jo estaría fent segon de carrera, hauría viscut durant tres mesos a vés a saber on del Regne Unit i el meu nivell d'anglès seria excelent.
Potser estaria amb algun heavy melenut, tatuat, borratxo i faldiller que em portaria pel camí de l'amargura. Sé que no l'estimaria, no duraria gaire. De fet, crec que aniria saltant de relació en relació, desil·lusionant-me consatantment.
Si no t'haguès conegut, la meva vida estaria tan buida... No hauria dormit a cap terrat, no hauria conegut el Bell Lloc, no m'hauria ficat en cap rotllo sindical, no tindria aquella samarreta del Desigual que ara farà un any, no hauria passat un finde gratis a un hotel de Malgrat, no m'ho hauria passat tan bé com a l'hotel de Malgrat, no tindria al meu dit aquesta papallona que em té robat el cor, no hauria pujat al dipòsit, no hauria anat a la platja a l'hivern, no li hauria trobat cap encant a anar a cap centre comercial, no m'hauria fregit al Palau Robert, no faria classes a la Mireia, no m'hauria enterat de que hi ha una botiga Baby Dior, sortiria de festa cada dissabte, tindria resaca cada diumenge, fumaria, no tindria aquest blog, no hauria descobert aquell programa que es diu Movie Maker, no hauria sentit quasi res del Serrano, Chasing Cars no seria tan important per a mi, no tindria ni idea del que passa al València, no hauria anat a veure cap partit al TARR, no hauria compartit cap llibre blau, no tindria el bon record que es mereix l'Escenari, no m'hauria traumatitzat amb Redacted, no m'hauria rigut amb Pequeña Miss Sunshine, no hauria disfrutat tant al cine veient Across the Universe, no seria tan i tan important per a mi aquesta pel·lícula, no hauria trobat a la Morla (verdad, vieja?), no gastaria tant saldo, no em trobaria cada nit un sms que em fes anar a dormir amb un somriure, no seria tan feliç...
No m'hauria enamorat.
These Days
Aquest video l'he fet jo... bueno, no. El que he fet jo ha sigut traduir la cançó, ficar els subtítols en català i penjar-ho al youtube =)
Espero que us agradi.
Espero que us agradi.
dilluns, 5 / maig / 2008
diumenge, 27 / abril / 2008
dimarts, 22 / abril / 2008
dimarts, 8 / abril / 2008
dimarts, 12 / febrer / 2008
Aquesta és la bona!
El que he sentit avui ha estat molt extrany, era com si el que estava vivint no fos real. Mai hauria imaginat que les llàgrmes d'una persona se'm poguéssin clavar tant, ni que una mirada fes penedir-me tant del meu comportament.
El que he vist avui no ho oblidaré mai.
Aquella mirada de preocupació.
Aquells ulls verds, vermells de tan plorosos.
Aquella abraçada intensa, apropant-me al teu cor...
Dic la veritat quan dic que mai t'he deixat d'estimar, però també quan dic que aquesta nit m'he tornat a enamorar.
Els teus ulls expressen moltes coses, i hi ha una cosa de la que no dubto (i avui menys que mai), i és de la teva sinceritat.
Des que ens coneixem, avui ha estat la vegada en que més m'he adonat del que t'importo.
Mentre escric això torna a mi un sentiment... aquell de després del primer petò, del primer "t'estimo". És molt bonic.
Gràcies.
El que he vist avui no ho oblidaré mai.
Aquella mirada de preocupació.
Aquells ulls verds, vermells de tan plorosos.
Aquella abraçada intensa, apropant-me al teu cor...
Dic la veritat quan dic que mai t'he deixat d'estimar, però també quan dic que aquesta nit m'he tornat a enamorar.
Els teus ulls expressen moltes coses, i hi ha una cosa de la que no dubto (i avui menys que mai), i és de la teva sinceritat.
Des que ens coneixem, avui ha estat la vegada en que més m'he adonat del que t'importo.
Mentre escric això torna a mi un sentiment... aquell de després del primer petò, del primer "t'estimo". És molt bonic.
Gràcies.
D'això ni cas
Les llàgrimes del meu cor segueixen inundant el meu pit. Per molt que busco la ferida per guarir-la no la trobo.
M’ofego.
Demano ajuda, ho intento, però ningú no me la sap donar...ni tan sols el seu amo.
Segueixo intentant-lo, però quan sembla que tot s’arreglarà em fallen els nervis, i la sang esquitxa tot al meu voltant.
Què faig? Deixo que es dessagni?
No podria viure amb un cor sec.
No puc ser immune al dolor.
No sentir? Ser de pedra?
Com estimaria? És la única cosa que sé fer i que em val la pena de la vida, per mal que faci de vegades.
Sense això no em queda res.
Però segueix sagnant i jo estimant...i patint.
M’ofego.
Demano ajuda, ho intento, però ningú no me la sap donar...ni tan sols el seu amo.
Segueixo intentant-lo, però quan sembla que tot s’arreglarà em fallen els nervis, i la sang esquitxa tot al meu voltant.
Què faig? Deixo que es dessagni?
No podria viure amb un cor sec.
No puc ser immune al dolor.
No sentir? Ser de pedra?
Com estimaria? És la única cosa que sé fer i que em val la pena de la vida, per mal que faci de vegades.
Sense això no em queda res.
Però segueix sagnant i jo estimant...i patint.
dimecres, 30 / gener / 2008
Across the universe
Across the universe és una història d'amor ambientada en els anys 60, en els anys turbulents de les protestes contra la guerra, l'exploració mental i el rock'n roll. La pel·lícula va des dels molls de Liverpool, la psicodèlia creativa de Greenwich Village i els carrers inundats per les revoltes de Detroit, fins als camps de mort en Vietnam. Jude i Lucy, juntament amb un grup d'amics, són arrossegats cap als moviments emergents contra la guerra i les tendències contraculturals.
Julie Taymor, la directora d'Across the universe, diu que primer va concebir una pel·lícula que investigaria els 60. Havia de penetrar en tots els nivells de les cançons dels Beatles. Des de les cançons d'amor fin a les polítiques. "La música i la pel·lícula no només reflexarien el microcosmos de l'experiència d'un personatge, sinó que, des de la meva perspectiva, també representaria el macrocosmos dels aconteixements que estàn succeint en el món".
Julie Taymor, la directora d'Across the universe, diu que primer va concebir una pel·lícula que investigaria els 60. Havia de penetrar en tots els nivells de les cançons dels Beatles. Des de les cançons d'amor fin a les polítiques. "La música i la pel·lícula no només reflexarien el microcosmos de l'experiència d'un personatge, sinó que, des de la meva perspectiva, també representaria el macrocosmos dels aconteixements que estàn succeint en el món".
Al contrari de la majoria dels musicals, on primer es crea una trama i després s'inserten les cançons, en aquest cas les cançons van donar vida a la història. "Començant per uns 200 temes escrits pels Beatles, només vam fer servir 33 que pensàvem que contarien millor la història d'una generació i una època", explica la Taymor.
Taymor admirava l'esperit directe de l'època, "La gent realment asumia riscos". Lucy, la protagonista, diu: ‘Me tiraría frente a un tanque si eso trajera de vuelta a casa a mi hermano de la guerra’. Jude li respon: ‘Pero no lo haría’, ella es posa trista i diu: ‘¿Significa eso que no crees que deba intentarlo?’.
Conmou el fet que en aquella època, la gent ho intentés.
dilluns, 10 / desembre / 2007
I believe in a thing called love
Can't explain all the feelings that you're making me feel
My heart's in overdrive and you're behind the steering wheel
Touching you, touching me
touching you, god you're touching me...
I believe in a thing called love
Just listen to the rhythm of my heart
There's a chance we could make it now
We'll be rocking 'til the sun goes down
I believe in a thing called love
I wanna kiss you every minute, every hour, every day
You got me in a spin but everythin' is A.OK!
Touching you, touching me
touching you, god you're touching me...
I believe in a thing called love
Just listen to the rhythm of my heart
There's a chance we could make it now
We'll be rocking 'til the sun goes down
I believe in a thing called love
No puc explicar tot el que m’estàs fent sentir
Crec en una cosa anomenada amor
Vull besar-te cada minut, cada hora, cada dia
Crec en una cosa anomenada amor
My heart's in overdrive and you're behind the steering wheel
Touching you, touching me
touching you, god you're touching me...
I believe in a thing called love
Just listen to the rhythm of my heart
There's a chance we could make it now
We'll be rocking 'til the sun goes down
I believe in a thing called love
I wanna kiss you every minute, every hour, every day
You got me in a spin but everythin' is A.OK!
Touching you, touching me
touching you, god you're touching me...
I believe in a thing called love
Just listen to the rhythm of my heart
There's a chance we could make it now
We'll be rocking 'til the sun goes down
I believe in a thing called love
No puc explicar tot el que m’estàs fent sentir
El meu cor està esgotat i tu estàs darrere del volant
Tocant-te, tocant-me,
tocant-te, Déu m’estàs tocant...
Crec en una cosa anomenada amor
Només escolta el ritme del meu cor
Tenim una oportunitat, ho podem fer ara
Estarem en acció fins que el sol es pongui
Crec en una cosa anomenada amor
Estarem en acció fins que el sol es pongui
Crec en una cosa anomenada amor
Vull besar-te cada minut, cada hora, cada dia
Em tens fent voltes però tot està bé!
Tocant-te, tocant-me,
tocant-te, Déu m’estàs tocant...
Crec en una cosa anomenada amor
Només escolta el ritme del meu cor
Tenim una oportunitat, ho podem fer ara
Estarem en acció fins que el sol es pongui
Crec en una cosa anomenada amor
dilluns, 3 / desembre / 2007
La meva targeta d'aniversari
Un any... no pot canviar gaire una persona en un any... o això pensava.
És igual el que digui qualsevol document, no parlo d'això. És la teva manera de ser, de viure, d'estimar, de tot...
Sincerament, no veig en tu un noi, ja no ets el meu noi. Ets un home, vius com un home, estimes com un home, el meu home...
Sí, hi ha una diferència, i m'encantava aquell noi que em feia somiar, em tenia boja! Ara, l'home no m'ha deixat de fer somiar (ni de tenir-me boja XD) però, a més, em fa viure...i veure que la vida és un regal que, sí, pot tenir tares, però perden importància si ell està al meu costat.
No puc deixar d'agraïr-te el teu amor, la teva companyia tant en els bons moments com en els dolents, la protecció que sento amb cada abraçada, la força i felicitat que em dónes cada cop que em regales un somriure...
Gràcies i (un altre cop) moltes felicitats!!
És igual el que digui qualsevol document, no parlo d'això. És la teva manera de ser, de viure, d'estimar, de tot...
Sincerament, no veig en tu un noi, ja no ets el meu noi. Ets un home, vius com un home, estimes com un home, el meu home...
Sí, hi ha una diferència, i m'encantava aquell noi que em feia somiar, em tenia boja! Ara, l'home no m'ha deixat de fer somiar (ni de tenir-me boja XD) però, a més, em fa viure...i veure que la vida és un regal que, sí, pot tenir tares, però perden importància si ell està al meu costat.
No puc deixar d'agraïr-te el teu amor, la teva companyia tant en els bons moments com en els dolents, la protecció que sento amb cada abraçada, la força i felicitat que em dónes cada cop que em regales un somriure...
Gràcies i (un altre cop) moltes felicitats!!
Miss Penitents XD
dijous, 15 / novembre / 2007
*
THE NIGHT SUMMONS LIKE AN UNQUENCHED LOVE,
BECKONING WITH THE PROMISE OF DARK DESIRE.
***
As darkness falls, night unfolds ebon wings
to wrap the world in its dark embrace.
***
dimarts, 6 / novembre / 2007
Més que...
Més que la meva sang,
més que tot l'or d'un banc,
més que saber cridar,
més que poder plorar.
Tu ets molt més important.
Més que poder somiar,
més que saber oblidar.
No canviaria res per poder despertar
i que m'estiguis mirant.
No, no, no tinguis por,
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el que vulguis ja ho faré... jo ho sé!
Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.
I és que la veritat
que mai no existirá
no m'importa ja tant
com tenir-te al costat.
Mai vaig saber esperar,
i és que no em sé aguantar.
Si tu vols i jo vull
no has de fer-me patir,
no ho deixem refredar.
No, no, no tinguis por,
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el que vulguis ja ho faré... jo ho sé!
Més que tot l'or d'un banc,
més que mai fer-me gran,
més que poder saber qui seré d'aquí uns anys.
Més que no saber odiar,
perquè com estimar
tu ja m'ho has ensenyat.
Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.
No, no, no tinguis por,
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el que vulguis ja ho faré... jo ho sé!
Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.
Més que tot l'or d'un banc,
més que mai fer-me gran,
més que poder saber qui seré d'aquí uns anys.
Més que no saber odiar,
perquè com estimar
tu ja m'ho has ensenyat.
Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.
més que tot l'or d'un banc,
més que saber cridar,
més que poder plorar.
Tu ets molt més important.
Més que poder somiar,
més que saber oblidar.
No canviaria res per poder despertar
i que m'estiguis mirant.
No, no, no tinguis por,
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el que vulguis ja ho faré... jo ho sé!
Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.
I és que la veritat
que mai no existirá
no m'importa ja tant
com tenir-te al costat.
Mai vaig saber esperar,
i és que no em sé aguantar.
Si tu vols i jo vull
no has de fer-me patir,
no ho deixem refredar.
No, no, no tinguis por,
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el que vulguis ja ho faré... jo ho sé!
Més que tot l'or d'un banc,
més que mai fer-me gran,
més que poder saber qui seré d'aquí uns anys.
Més que no saber odiar,
perquè com estimar
tu ja m'ho has ensenyat.
Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.
No, no, no tinguis por,
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el que vulguis ja ho faré... jo ho sé!
Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.
Més que tot l'or d'un banc,
més que mai fer-me gran,
més que poder saber qui seré d'aquí uns anys.
Més que no saber odiar,
perquè com estimar
tu ja m'ho has ensenyat.
Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.
dissabte, 27 / octubre / 2007
Bob Dylan
Robert Allen Zimmerman, va néixer el 24 de maig de 1941 a Duluth (Minnesota). Aviat va descobrir la música, va ser autodidacta quant a "tocar el piano" (a cops), i es va comprar una guitarra per correu per deu dòlars. Sentia la ràdio cada tarda i així descobrí la música de Hank Williams i la música negra. Va ser llavors quan s'enamorà de la idea de ser un heroi del rock&roll i arribar a l'èxit d'Elvis Presley, Carl Perkins o Jerry Lee Lewis.
A la universitat començà a escoltar música folk, country, rock i músics com Robert Johnson, deixant una mica de banda el seu amor pel rock&roll de Little Richard. Van ser dies intensos per a ell, en els que llegia molts llibres, molta poesia, parlava poc, però escoltava atentament discursos sobre pau, drets dels treballadors, l'ensenyament d'una nova moral... En aquell moment, inspirat en el poeta Dylan Thomas, es canvià el nom per el de Bob Dylan.
La seva veu expressiva, amb la companyia de la seva guitarra i la seva harmònica, es va anar obrint pas a través de locals nocturns, de strip tease i tocant l'harmònica a un disc de Harry Belafonte (experiència que li va resultar insoportable), fins que John Hammond, descobridor de talents de la CBS, li oferí un contracte. El febrer de 1962 publicà el seu primer disc, amb el títol de "Bob Dylan", del que només dues cançons eren escrites per ell, però van ser suficients per a donar-li confiança com a autor i obrir la porta d'una de les seves etapes més creatives.
L'abril del mateix any comença a treballar en noves cançons i composa temes com "Blowin' in the Wind", "Masters of War", "Talkin' World War III Blues" i "Oxford Town", que van arribar a ser himnes del moviment pacifista.
"Mite vivent en la història de la música i far d'una generació que va tenir el somni de canviar el món. Auster en les formes i profund en els missatges, Dylan va unir la cançó i la poesia en una obra que crea escola i determina l'educació sentimental de molts milions de persones." (El Periódico)
Per això mateix, és el fidel reflex de l'esperit d'una època que busca respostes en el vent per als desitjos que habiten en el cor dels éssers humans.
A la universitat començà a escoltar música folk, country, rock i músics com Robert Johnson, deixant una mica de banda el seu amor pel rock&roll de Little Richard. Van ser dies intensos per a ell, en els que llegia molts llibres, molta poesia, parlava poc, però escoltava atentament discursos sobre pau, drets dels treballadors, l'ensenyament d'una nova moral... En aquell moment, inspirat en el poeta Dylan Thomas, es canvià el nom per el de Bob Dylan.
La seva veu expressiva, amb la companyia de la seva guitarra i la seva harmònica, es va anar obrint pas a través de locals nocturns, de strip tease i tocant l'harmònica a un disc de Harry Belafonte (experiència que li va resultar insoportable), fins que John Hammond, descobridor de talents de la CBS, li oferí un contracte. El febrer de 1962 publicà el seu primer disc, amb el títol de "Bob Dylan", del que només dues cançons eren escrites per ell, però van ser suficients per a donar-li confiança com a autor i obrir la porta d'una de les seves etapes més creatives.
L'abril del mateix any comença a treballar en noves cançons i composa temes com "Blowin' in the Wind", "Masters of War", "Talkin' World War III Blues" i "Oxford Town", que van arribar a ser himnes del moviment pacifista.
"Mite vivent en la història de la música i far d'una generació que va tenir el somni de canviar el món. Auster en les formes i profund en els missatges, Dylan va unir la cançó i la poesia en una obra que crea escola i determina l'educació sentimental de molts milions de persones." (El Periódico)
Per això mateix, és el fidel reflex de l'esperit d'una època que busca respostes en el vent per als desitjos que habiten en el cor dels éssers humans.
Moltes gràcies, mestre.
Vola amb el vent (Blowin' in the wind)
Quants camins ha de recòrrer un home
abans que li diguéu home?
Quants mars ha de travessar un colom blanc
abans de dormir a la sorra?
I quantes vegades han de volar les bombes
abans que siguin prohibides per sempre?
La resposta, amic meu, vola amb el vent
La resposta vola amb el vent
Quants anys pot existir una muntanya
abans de desfer-se al mar?
I quants anys han de viure alguns
abans que els deixin ser lliures?
I quantes vegades pot un home apartar la vista
fent veure que no veu res?
La resposta, amic meu, vola amb el vent
La resposta vola amb el vent
I quantes vegades ha de mirar un home cap a dalt
abans de poder veure el cel?
I quantes oïdes ha de tenir un home
per sentir la gent plorar?
I quantes morts caldran perquè ell entengui
que ja ha mort massa gent?
La resposta, amic meu, vola amb el vent
La resposta vola amb el vent
dimarts, 23 / octubre / 2007
Unbreakable
Agafes la meva mà
Toques el meu cor
Em tens aprop
Sempre estàs aquí
Al meu costat
Nit i dia
A través de tot
Vingui el que vingui
Elevada per una onada d'emoció
Atrapada en l'ull de la tempesta
I cada cop que somrius
Em costa creure que ets meu
Creure que ets meu
Aquest amor és irrompible
És inconfundible
I cada cop que miro els teus ulls
Sé per què
Aquest amor és intocable
Sento que el meu cor no ho pot negar
Cada cop que miro els teus ulls
Sé per què
Aquest amor és irrompible
Compartim rialles
Compartim llàgrimes
Tots dos sabem
Que tirarem endavant
Perquè junts som forts
Als meus braços
És el teu lloc
M'han tocat les mans d'un àngel
M'ha beneït el poder de l'amor
I cada cop que somrius
Em costa creure que ets meu
Aquest amor és irrompible
És inconfundible
Cada cop que miro els teus ulls
Sé per què
Aquest amor és intocable
Sento que el meu cor no ho pot negar
Cada cop que dius el meu nom
Sé per què
Aquest amor és irrompible
Aquest amor és irrompible
Através del foc i les flames
Quan tot això acabi
El nostre amor seguirá
Aquest amor és irrompible
És inconfundible
I cada cop que miro els teus ulls
Sé per què
Aquest amor és intocable
Sento que el meu cor no ho pot negar
Cada cop que dius el meu nom
Sé per què
Perquè cada cop que miro els teus ulls
Sé per què
Aquest amor és irrompible
divendres, 19 / octubre / 2007
Els meus pensaments
Els dos estirats al sofà, abraçats,
sentint música,
i ja està.
En aquell moment ja era feliç, no necessitava res més que la teva companyia.
Un moment de tranquil·litat, senzill, aparentment inmillorable... fins que van arribar les carícies,
suaus, lentes,
sense preses,
apropant-nos,
sentint la olor del teu coll,
besant-lo, mossegant-lo,
els teus llavis van acariciar els meus, i el meu cor cada cop s'accelerava més i més...
No puc deixar de pensar,
voldria haver pogut aturar el temps...
sentint música,
i ja està.
En aquell moment ja era feliç, no necessitava res més que la teva companyia.
Un moment de tranquil·litat, senzill, aparentment inmillorable... fins que van arribar les carícies,
suaus, lentes,
sense preses,
apropant-nos,
sentint la olor del teu coll,
besant-lo, mossegant-lo,
els teus llavis van acariciar els meus, i el meu cor cada cop s'accelerava més i més...
No puc deixar de pensar,
voldria haver pogut aturar el temps...
dimarts, 16 / octubre / 2007
divendres, 12 / octubre / 2007
Everything
find me here,
speak to me
I want to feel you,
I need to hear you,
you are the light
that is leading me
to the place where
I find peace, again
you are the strength
that keeps me walking,
you are the hope
that keeps me trusting,
you are the life to my soul,
you are my purpose,
you are everything
and how can I
stand here with you
and not be moved by you?
would you tell me
how could it be
any better than this?
you calm the storms
you give me rest,
you hold me in your hands
you won't let me fall,
you still my heart
and you take my breath away,
would you take me in?
would you take me deeper now?
and how can I
stand here with you
and not be moved by you?
would you tell me
how could it be
any better than this?
'cause you're all i want
you are all i need
you are everything
everything
and how can I
stand here with you
and not be moved by you?
would you tell me
how could it be
any better than this?
speak to me
I want to feel you,
I need to hear you,
you are the light
that is leading me
to the place where
I find peace, again
you are the strength
that keeps me walking,
you are the hope
that keeps me trusting,
you are the life to my soul,
you are my purpose,
you are everything
and how can I
stand here with you
and not be moved by you?
would you tell me
how could it be
any better than this?
you calm the storms
you give me rest,
you hold me in your hands
you won't let me fall,
you still my heart
and you take my breath away,
would you take me in?
would you take me deeper now?
and how can I
stand here with you
and not be moved by you?
would you tell me
how could it be
any better than this?
'cause you're all i want
you are all i need
you are everything
everything
and how can I
stand here with you
and not be moved by you?
would you tell me
how could it be
any better than this?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
